Alguns aspectes del desenvolupament capitalista actual
és un article de Antxon Mendizabal i Sagra López. Publicat en ALDARRIKA: Observant de prop a l'enemic. Dossier FMI, BM, GATT. Seminari Erandio 1,2,3 juliol 1994. Pp 3-17. Traduït per Alternativa Estel i publicat en català en la web de ENDAVANT.

5.- L'evolució del Mercat de Treball als països desenvolupats.

L'evolució del Mercat de Treball als països desenvolupats està directament afectada per aquest procés de "globalització", que es combina amb el procés de concentració i centralització del capital (reflectit les empreses multinacionals), les noves tecnologies, l'aparició de nous espais integratoris que desborden el marc de l'estat, etc. provocant una sèrie de transformacions. Citarem així:

L'atur estructural. Aquesta significativa variable del mercat de treball, ja descrita en l'apartat que cap a referència a la revolució de la microelectrònica, es consolida amb el procés de globalització, adquirint magnituds mai conegudes en la seua història anterior. Així, els 20 milions de parats/es comptabilitzats en la CEE, o els 36 milions de parats/es de l'OCDE, mostren l'absoluta incapacitat de les polítiques econòmiques utilitzades fins ara per a concloure el problema i converteixen aquest tema en uns dels grans malsons del món desenvolupat. El procés de desmembrament sociològic de la classe obrera; reflectint un procés en què una classe obrera que encara en dates recents apareixia unida, coherent i homogènia, es desmembra i atomitza en infinitat de subsectors amb problemàtiques parcials i diferenciades: treballadors/as d'empreses en crisi, d'empreses tecnològicament desenvolupades, de cooperatives, de societats anònimes laborals, treballadors/as en atur, en contractació eventual, en l'economia submergida, etc. El recurs a la contractació eventual. Així, en una realitat sociolaboral marcada per la destrucció dels llocs de treball existents (la reconversió destrueix al País Basc 1 de cada 3 llocs existents en el començament de la dècada dels vuitanta) i l'alarmant carència de llocs de treball alternatius, les nous ocupacions es van a caracteritzar per la seua "eventualitat" i una part considerable dels antics fixos van a adoptar la nova fórmula jurídica convertint-se al seu torn en eventuals.

L'economia dual. Una conseqüència d'aquest procés és la formació de la "economia dual" que un grup de sectors de les classes mitges, funcionaris i executius, absorbeixen una part important del poder i de la renda existent, mentre que una gran part de la classe treballadora i sectors dels anomenats "autònoms" sobreviuen en una economia marcada per la seua precarietat econòmica i sociolaboral.

La crisi de l'Estat Assistencial, reflectint una situació en què els mecanismes de mercat s'introdueixen progressivament en totes les esferes de la vida econòmica i social, privatitzen l'empresa pública, suprimint determinades prestacions i imposant la lògica del mercat en serveis com la salut, malaltia, pensions, ensenyament etc., abans regulats per l'estat.

L'economia submergida, que adquireix una amplitud mai coneguda i que representa, més que una altra cosa, l'estratègia de supervivència d'aquelles categories de treballadors/as que han quedat marginats/es del mercat de treball i sobreviuen en unes condicions laborals marcades per la indefensió sindical, la precarietat productiva, el baix nivell retributiu i l'absència de cobertura social.

La diferent evolució de l'estructura familiar que es manifesta en dues opcions divergents.

Citarem en primer lloc l'enfortiment de la institució familiar, cristal·litzat particularment en els sectors més desfavorit de la societat, que en base a l'absència de la funció assistencial de l'Estat de benestar i la falta d'estructures associatives i solidàries alternatives, es converteix en el primer mecanisme de protecció, subsistència i supervivència. En aquests sectors socials, l'enfortiment de la família reverteix el procés emancipador de la dona, reinserint a aquesta en el treball de la llar, la dependència econòmica, el treball negre i la funció reproductora.

Citarem en segon lloc el procés de "dislocació de la família" derivada de la crisi ideològica i cultural del model anterior (la família nuclear) i que afecta a amplis sectors de la societat. Aquest procés es manifesta en la creixent conformació d'habitatges individuals i famílies monoparentals (en les que abunda la figura dels fills amb la mare) que convergeix amb la ruptura dels mecanismes tradicionals de solidaritat per a incrementar la pren i aïllar socialment als afectats/des.

Aquestes transformacions, han convertit en obsoleta l'acció sindical tradicional, dissenyant una societat nova marcada per la precarietat laboral, el desenvolupament d'una forta competitivitat en l'interior del més desfavorit/des, la "recessió obrera" en països industrialitzats que fins una època recent es distingien per la seua forta capacitat de protesta i la tornada a unes condicions d'explotació social i política, que representen moltes vegades un retorn a l'època del capitalisme salvatge. Això se reflexa també en la crisi profunda del moviment obrer i sindical i en l'acceptació social dels antics valors de la jerarquia, democràcia delegada, individualisme, corporativisme, insolidaritat, etc. (19)